Barcelona, un cau d’espies!
La Barcelona de 1944, cinc anys després de donar-se per acabada la Guerra Civil, era una ciutat vençuda, on la majoria de la població només aspirava a sobreviure enmig de la por implantada pel bàndol guanyador. D’aquests anys de plom i de les moltes maquinacions polítiques que van tenir lloc ens parla Jaume Albert Ollé Manuel a “Una veritat i unes quantes mentides”, una novel·la d’espionatge molt ben documentada publicada per Edicions Xandri. De secrets que podrien fer trontollar un règim polític, d’assassinats i desaparicions, de lluites pel poder i de veritats amagades sota un munt de mentides vam parlar amb l’autor a la Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró, de Barcelona, el dijous 23 d’octubre. A més d’aprendre sobre episodis amagats de la nostra història recent, ho vam passar molt bé!
Durant la primera meitat dels anys quaranta del segle passat, Barcelona era un cau d’espies dels dos bàndols enfrontats a la Segona Guerra Mundial, a més de ser un refugi temporal per milers de jueus que fugien del nazisme amb la intenció, sovint, d’arribar a Portugal per emigrar cap a països més segurs, com els Estats Units de l’època. Anys més tard, acabat el conflicte bèl·lic amb la desfeta del Tercer Reich, van ser els botxins de l’Alemanya nazi els que van trobar a l’Espanya de Franco un refugi segur.
És a aquesta Barcelona grisa i fosca, on arriba el Capità Felipe Alcaraz, fill de pare basc i mare catalana i membre del servei secret d’informació de l’Alt Estat Major. És enviat a la Ciutat Comtal per investigar la mort d’un company d’armes, assassinat al bell mig de l’Eixample barceloní, i per recuperar documents confidencials desapareguts que podrien posar en perill el règim franquista en cas de caure en les mans equivocades. Alcaraz, protagonista d’Una veritat i unes quantes mentides, ja és conegut dels lectors com a personatge secundari en Els llops sempre tornen, una altra novel·la de l’autor amb rerefons històric.
“En una de les presentacions, un amic historiador em va suggerir que el personatge era molt potent i que mereixia tenir un paper protagonista. Ho vaig assumir com un repte perquè es tractava d’humanitzar un dolent de novel·les anteriors i posar-se en la seva pell”, explica Jaume Albert Ollé Manuel.
L’experiment ha estat reeixit i el personatge acaba caient bé al lector per les seves accions. Més que un franquista convençut, el Capità Alcaraz, militar de carrera, és un supervivent que té els seus propis valors. “El descriuria com una mena de Quixot, que va per lliure fins on pot, no li agraden els alemanys que es comporten com si fossin els amos d’Espanya, s’enfronta a la falta de col·laboració d’altres estaments del nou règim, com la Falange, que actuava amb força impunitat, i afavoreix una xarxa d’evasió de jueus amb la que es topa mentre investiga l’assassinat”, apuntà l’autor. Precisament, un dels principals llocs de reunió per intercanviar informacions entre agents secrets i intentar fabricar informació falsa per despistar l’enemic va ser l’emblemàtic i luxós Hotel Ritz.
Una veritat i unes quantes mentides és una novel·la d’espionatge, acció i suspens. Barcelona va ser, una base d’operacions excepcional per als diferents grups d’espies que lluitaven en la foscor durant la Segona Guerra Mundial. Ningú es fiava de ningú i “encara que en el món de la intel·ligència la veritat és molt poderosa, una bona mentida la pot arribar a superar”, segons confessa un dels personatges. D’aquí el títol d’aquesta història apassionant que atrapa al lector des de la primera pàgina.
Nascut a Barcelona el 1959, Jaume Albert Ollé té arrels familiars a Lleida i passa temporades a la Vall Fosca (Pallars Jussà). Molt aficionat a la novel·la negra, ha estat premiat amb relats curts al Festival de Novel·la Negra El Vi Fa Sang el 2018 i 2019. També va ser finalista al Segre de Negre 2021. En 2022 col·laborà al llibre de relats col·lectiu “Els camins escrits del Pirineu” i recentment ha resultat guanyador del Concurs Sergio Beser de relats del FLIM de Morella. Ha publicat tres novel·les amb base històrica “Els llops sempre tornen” (2019), “Xiula la mort” (2021) i “Mentre duri la flama” (2023). Amb “L’home de Praga”, número 4 de la Col·lecció Falciot Negre, de Voliana Edicions, va fer el salt al gènere negre i d’espionatge, que continuà amb “Una veritat i unes quantes mentides”.
Barcelona, un cau d’espies a “Una veritat i unes quantes mentides”. No te la perdis!